Modernisme: un art nou per a un nou concepte de psiquiàtric

 

L’impuls econòmic que s’havia generat a la ciutat de Reus des del segle XVIII va culminar a mitjans del segle XIX en la creació de diverses empreses i iniciatives (bancs, teatres...), bona part es van materialitzar en la construcció d’edificis que seguien el nou corrent arquitectònic i artístic: el Modernisme.

Aquest moviment cultural aporta la incorporació a les construccions de nous materials com el ferro, l’ús de formes sinuoses inspirades en la natura i el valor de l’artesania en la decoració, com a trets més destacables. El seu desenvolupament a Catalunya enllaça directament amb el moment històric de renaixement de la societat catalana després d’un període de llarga decadència.

És en aquest context que les concepcions modernistes del Sr. Lluís Domènech i Montaner podien plasmar el projecte del Manicomi de Reus com un espai que incorporés els nous corrents i les tècniques europees més avançades per al tractament de la salut mental. Així, i d’acord amb les tesi més higienistes, el centre s’havia d’ubicar en un lloc allunyat de les zones habitades, en un espai lliure, amb vegetació, que permetés una bona ventilació i aprofitament de la llum del sol.

Un turó de la partida de Monterols, a uns 2 quilòmetres de Reus, és el lloc escollit com el més adient. Sobre aquest espai el Sr. Lluís Domènech projecta un psiquiàtric amb l’estructura de "village", que permetés separar els malalts segons la seva patologia, el sexe i la classe social. Es projecten 18 edificacions, entre pavellons i altres construccions com la capella, o el pavelló de Serveis Generals. El disseny de l’espai inclou un gran passeig central, amplis jardins, i la disposició de tots els elements en dos eixos: un nord-sud i un altre est-oest, que dotaven el conjunt d’una forma de planta de creu llatina.

També es persegueix que els usuaris no tinguin mai la sensació d’estar tancats, per la qual cosa el mur de tancament permet veure l’exterior sense que es pugui franquejar, i de la mateixa manera les finestres dels edificis no estan protegides amb reixes, sinó que les vidrieres bastides amb ferro per comptes de plom fan aquesta funció.

El disseny dels pavellons també té en compte altres aspectes de seguretat i salubritat com la desaparició dels ulls de les escales i dels passamans; la centralització dels comandaments del sistema d’il·luminació; i l’eliminació dels angles rectes per facilitar la neteja.

Els dos punts d’accés són la porta principal situada a l’est (1904) encarada al passeig de la Boca de la Mina (l’accés natural des de Reus) i l’anomenat Portal dels Carros al sud (1905-1906), que havia de ser la majestuosa entrada al conjunt.

El monumental projecte del Sr. Domènech i Montaner es va donar per finalitzat cap a 1919. Només s’hi van construir 6 edificacions: 2 pavellons de beneficència, 1 de tercera classe, el d’epilèptics, l’edifici de serveis generals (que també incorporava els espais destinats a l'administració), i el pavelló de primera classe anomenat dels Distingits. També es va construir un edifici de rentadors (1911), no previst en el projecte inicial, per donar resposta al creixement continu del nombre d'usuaris atesos.

Tot i que cada edificació presenta característiques diferenciades per adaptar-se perfectament a l’ús previst, existeix un tractament unitari de les façanes i dels materials utilitzats que dóna una estètica de conjunt: un sòcol de pedra a la base de l’edifici; murs de fàbrica d’obra vista; elements escultòrics de pedra guarnint les façanes; plafons ceràmics amb motius decoratius en blau sobre fons blanc, i cobertes a doble vessant de teula àrab.

De tot el conjunt destaca el Pavelló dels Distingits (destinat als pacients de les classes més benestants) per les seves dimensions, per la seva immillorable ubicació dins el conjunt, i per l’extraordinària riquesa decorativa exterior i interior. Concebut arquitectònicament de manera tal que els residents es trobessin “com a casa”, oferia unes instal·lacions confortables, habitacions privades, sala de jocs amb billar, menjador, saló, i amb una estètica perfectament integrada en el conjunt. Destaquen sobretot les ceràmiques i els mosaics, les pintures, els estucats, els vitralls, i la riquesa del mobiliari amb decoracions de talla o marqueteria.

Aquest pavelló no acull pacients des de 1986. Acull actes culturals i forma part de les visites guiades que realitza l'Agència Reus Promoció de l'Ajuntament de Reus dins la ruta per conèixer l’extens patrimoni modernista de la ciutat.