· Ho conclou un estudi de l’IISPV i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata que permetrà dur a terme tractaments més personalitzats.
Les persones que pateixen un primer brot psicòtic i que prèviament havien estat diagnosticades amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen més biaixos cognitius (condició que es dona en produir-se errors automàtics del processament cognitiu i que també es coneix amb el terme de distorsió cognitiva). Ho conclou un estudi liderat per investigadores i investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) que formen part de l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata.
Aquest grup de recerca ha comparat persones amb un primer episodi psicòtic i amb TDAH i les que han patit aquest brot, però que, en canvi, no tenien antecedents d’aquest trastorn. Això els ha permès identificar un subgrup de persones amb trastorn psicòtic i, per tant, conèixer així les seves característiques.
Vanessa Sanchez-Gistau, psiquiatra investigadora d’aquest estudi i cap del l’Equip d’Intervenció Precoç per Trastorns Psicòtics Incipients de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, explica que “això permetria fer unes intervencions més específiques en aquesta població i evitar que la malaltia pugui evolucionar cap a pitjor”.
En concret, aquest grup de recerca ha trobat que les distorsions cognitives que més pateixen les persones d’aquest subgrup de pacients amb psicosi i amb TDAH són la de la intencionalització i la del raonament emocional. La primera -explica Vanessa Sánchez-Gistau- té a veure amb el fet que la persona “tendeix de forma automàtica a interpretar les accions dels altres com a fetes de manera intencionada”. La segona consisteix “en prendre les pròpies emocions com a una prova de veritat absoluta; és a dir, la tendència a raonar en funció de com la persona se sent en un moment determinat en lloc de basar-se en la realitat objectiva”.
Aquest estudi permetrà assentar les bases per abordar la psicosi de forma més personalitzada. Concretament, els i les investigadores suggereixen que el tractament més apropiat per a aquest tipus de pacients és el que es coneix com a metacognició: “És un tractament de psicoteràpia que canvia o normalitza aquests errors automàtics del processament cognitiu. És molt específic i ja ha estat validat per a la psicosi”, explica Vanessa Sánchez-Gistau.
Incidència de la psicosi
Els primers símptomes de la psicosi solen aparèixer entre els últims anys de l’adolescència i la primera etapa de l’edat adulta. Es manifesta, per tant, durant la joventut. D’aquí que intervenir-hi a temps sigui clau. Es calcula que el 4% de la població
mundial pateix algun trastorn psicòtic. Intervenir-hi des del començament pot ajudar a millorar la qualitat de vida tant del pacient com de la seva família.
